L’Armand un jove lletraferit, es recolzarà en els llibres que l’envolten a l’objecte de trobar les respostes vitals. Fins que un dia un succés mortal donarà un tomb radical a la seva existència, i convertirà un home jove, a estones il·lustrat, enamorat de l’amor, en un aventurer rodamons què els durà a narrar-nos la baixada triomfal de Fidel i el Xé de Sierra Maestra, els fets del maig del 68 a París, la Revolta Cultural Xinesa, la lluita dels sandinistes a Nicaragua i a Rwanda la dels tutsis i els hutus, i finalment l’atac a les torres bessones de Nova York.

Un clan nòmada neandertal recull Ayla, una nena cromanyó perduda i ben estranya per a ells: és gairebé tan alta com un home, té els cabells rossos i els ulls blaus. Ayla trobarà en el clan una família i es farà gran aprenent els rígids hàbits que el regeixen, però la seva presència serà cada vegada més conflictiva a mesura que ella no pugui reprimir els impulsos dictats per un cervell preparat per pensar i no sols per imitar, i comenci a transgredir els costums ancestrals del clan.

A la recerca de la seva gent, Ayla viatjarà sense rumb per les estepes, sota un fred glacial i amb l’única companyia de les feres, fins a trobar una vall amagada habitada per cavalls salvatges. Allà, en solitud, regnarà sobre els animals i aprendrà els secrets del foc i de la dura supervivència… Fins al dia que coneix Jondalar, un viatger errant de la seva raça, amb qui haurà d’afrontar un futur que es debat entre la por, el dubte i l’esperança.

Amb Els caçadors de mamuts, Jean M. Auel torna a obrir la porta del temps per endinsar-nos en una era de meravella i de terror a l’albada de la humanitat. Després d’El clan de l’ós de les cavernes i de La vall dels cavalls, retrobem el personatge d’Ayla que, acompanyada del seu estimat Jondalar, continua el viatge èpic que els portarà a la terra dels mamutoi: els caçadors de mamuts, els «altres» que buscava feia temps. Adoptada per la llar del mamut, Ayla fa les primeres amigues i recorda amb dolor el clan que ha deixat enrere. I troba Ranec, el magnètic tallista de pell bruna, que l’atreu de manera irresistible i que encén la gelosia de Jondalar. Durant el fred hivern, Ayla restarà confusa entre dos focs. Però quan arribi la gran cacera de mamuts, haurà d’escollir company i destí: romandre a la llar amb Ranec o seguir Jondalar cap a un lloc llunyà i un futur desconegut.

Després de les peripècies viscudes amb el clan de l’os de les cavernes, a la vall dels cavalls i entre els caçadors de mamuts, Ayla i Jondalar emprenen el viatge de retorn a la recerca dels seus llocs d’origen. Enrere queda un món en què aprengueren a lluitar i a estimar i el record dels vells amics que ja mai no retrobaran. Per davant, un llarg camí i un destí incert a través de paratges misteriosos poblats per tribus desconegudes que els acolliran amb hostilitat o temor. Ayla i Jondalar, muntats a cavall i acompanyats pel llop domesticat, apareixen com éssers enigmàtics i terribles, missatgers de l’altre món, als ulls de les tribus caçadores i recol·lectores. En el curs de l’aventura trobaran els amics més generosos, però també els enemics més ferotges; el dolor i el plaer aniran apropant-los al punt de retorn definitiu, aquell en el qual l’òrfena Ayla i l’errant Jondalar trobin un lloc a la terra per establir la seva llar.

Un tal Fèlix Dufoy viatja a set racons del món, a la recerca del millor cafè. En realitat, el protagonista busca la seva pròpia identitat. Uns fets misteriosos han sacsejat la seva infantesa, i partir d’aleshores prova de reconciliar-se amb la seva personalitat. El viatge el porta al Londres purità, l’Istambul dels harems, l’Aràbia feliç, l’Abissínia en convulsió, la Negreria profunda, el París de Voltaire i el Pernambuco colonial. Són set paisatges, però també set històries, set aromes literaris i set indrets llegendaris de la història del cafè. Tenim alhora un viatge iniciàtic, un culte temàtic i un passeig per les civilitzacions del món. L’obra no reivindica el mestissatge cultural, sinó tot el contrari: reclama la singularitat, les belleses estranyes que converteixen el món en un lloc plural i divers, o sigui ple d’aromes. Les set fragàncies principals serien les que, segons els autors d’època, es condensaven en el cafè, i que a Les set aromes del món són aprofitades per evocar cada un dels escenaris principals: el vinagre a Londres, la menta a Istambul, la flor a Aràbia, el mesc a Abissínia, l’èter a Negreria, la fetor a París i la càmfora a Pernambuco. Al final, els set teatres de la novel·la porten a un desenllaç inesperat, que relliga l’acció i els set escenaris, tot resolent els misteris de Fèlix Dufoy.

Ah, si en Roc Pons hagués estudiat història! No s’hauria trobat pas tan venut en el conflicte que se li presenta. En Roc, un noi barceloní, surt de casa seva una tarda d’estiu i, després de voltar una estona llarga, assedegat, entra en un bar on la gent va vestida d’una manera molt estranya… En Roc no pot creure’s el que està veient.

Una nit de tardor de 1815, a la vila d’Ascó, Josep Anjub pronuncia un jurament que li canviarà la vida. Llavors només té dotze anys; en fer els setze, compleix la seva paraula i mata l’home que havia malparlat de la seva mare. Això l’obliga a fugir del seu poble i amagar-se on pot i com pot, i a campar durant anys, a la ventura, per les terres de l’Ebre. L’atzar i l’instint converteixen Josep Anjub en tota una llegenda: el bandoler Roba-rucs. Hi contribueixen decisivament una relíquia familiar, que és un medalló de poders misteriosos, una experiència insòlita que converteix el protagonista en bèstia abans d’enfilar novament la senda dels homes, la trobada amb un ruc quan un llamp cau entremig de tots dos i, al fons de la història, diversos episodis de la lluita entre liberals i absolutistes. Amb aquests ingredients, Andreu Carranza ha escrit la novel·la guanyadora del premi Sant Joan 2000.

Encara que costi de creure, als Pirineus també s’hi troben illes disposades a acollir robinsons. Són les anomenades feixes o feixancs, unes franges de terra coberta de vegetació enclavades entre els penya-segats i per tant, accessibles tan sols a les aus i als escaladors. L’estiu de l’any 1837, l’estudiant Ventura Mir, després de naufragar estrepitosament a les terres baixes, va a petar en una d’aquestes illes i, solitari vocacional, decideix instal·lar-s’hi definitivament. Però tot i la seva ferma voluntat, no li serà gens fàcil, ja que aviat s’haurà de defensar de tots aquells que «pel seu bé» intenten de rescatar-lo. No només la família, l’amic d’estudis o el gran amor de la seva vida, sinó també totes aquelles ideologies que no toleren l’individu solitari. Amb El salvatge dels Pirineus, Pep Coll recrea una història lúcida que porta fins a les últimes conseqüències temes tan actuals com la relació de l’home amb la natura, la solidaritat amb el tercer món, i el dret de viure on i com a un li doni la gana. Una mirada aguda i alhora crítica que l’han fet mereixedor del Premi Sant Joan 2005.

Si Richard Wagner no hagués situat el castell-santuari del Graal a les muntanyes dels Pirineus, aquesta història seria impossible d’imaginar. El geni alemany, però, a l’inici de l’òpera Parsifal, va deixar escrit que Montsalvat es troba «a les muntanyes septentrionals d’Espanya», i aquesta localització feia covar il·lusions a bona part dels melòmans barcelonins que, a finals del segle XIX, idolatraven el músic. En aquest context, l’estudiant Ramon Bofill, obligat pel seu protector, emprèn un viatge per les valls pirinenques a la recerca de la mítica muntanya. Al llarg del trajecte, l’heroi s’haurà d’enfrontar a tota mena de perills, entre els quals no hi falten bandolers emboscats, guerrillers carlins, ni pirineistes sonats. Per les valls on es pon el sol és un recorregut iniciàtic i carregat d’intriga a través dels castells, els santuaris i els monestirs en ruïnes dels Pirineus catalans i aragonesos, en el qual el protagonista compta amb companys de viatge tan excepcionals com els escriptors Verdaguer i Maragall. Una visió inèdita, escrita amb ploma magistral, sobre el sentit que amaga el misteri sempre inexhaurible del Graal.

Som al mes de març de 1897, a París, espiant des de les primeres pàgines d’aquesta magnífica novel·la a un home de seixanta-set anys que escriu assegut a una taula, en una habitació abarrotada de mobles: el capità Simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos… Home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capità s’inspira en els fulletons de Dumas i Sue per donar fe de complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. Cavaller sense escrúpols, Simonini treballa al servei del millor postor: si primer fou el govern italià qui va pagar per les seves impostures, després van arribar els encàrrecs de França i Prússia, i fins i tot Hitler acabarà aprofitant-se dels seus malvats oficis…

Fa més de cinc mil anys, un home va ser capaç d’anar més enllà de la seva pròpia terra. Ynatsé és escollit pels déus per protegir el seu poblat i trobar el remei a un mal que assola la seva comunitat, el Clan dels Cavalls. En la lluita per acomplir els designis divins, i superant els propis límits i fronteres, Ynatsé s’embarcarà en un viatge èpic, dominat per l’impuls interior i la força del seu poble. L’origen comença ara… Una epopeia magistralment documentada que ens connecta amb les nostres arrels més autèntiques a través d’una terra i un temps verge i salvatge. Un periple vívid i tangible cap als inicis de la Humanitat.

Rob J. Cole, un jove londinenc del segle XI que pertany a una família de fusters, queda orfe als nou anys i amb la responsabilitat de tenir cura dels seus quatre germans petits, als quals va trobant famílies adoptives. Un cop sol, coincideix amb Henry Croft, un barber cirurgià que recorre Anglaterra muntant espectacles i dedicant-se a fer de curandero per vendre un ungüent miraculós, i se’n converteix en aprenent. Amb Henry Croft comparteix viatge, cartell i beneficis fins que el mestre mor. I és llavors quan coneix Benjamin Merlin, un metge jueu que l’encoratja a superar-se i fer realitat el seu somni, i que li parlarà del metge més eminent de la remota Pèrsia: Ibn Sina o Avicenna. Rob, endut per la seva passió per guarir i alleujar el dolor, arriba a Orient on es farà passar per jueu i adoptarà el nom de Jesse ben Benjamin, per tal de no destacar com a europeu i poder fer realitat el seu somni: estudiar medicina a la madrassa d’Ispahan.

Escocès i hereu d’una família que ha practicat la medicina al llarg de generacions, Rob J. Cole es converteix a causa de les seves opinions polítiques en un home marcat com a víctima i decideix fugir a la nova terra americana. Arriba sol a Boston i troba feina com a assistent d’un eminent cirurgià, Oliver Wendell Holmes, però poc després es dirigeix cap a l’Oest, a una terra on els colons encara no han vençut els indis sauk… Xaman és la història d’un metge blanc i d’una dona índia que posseeix el do de guarir, de la passió d’un home per la dona a qui ha salvat la vida i de l’amor d’un pare pel fill que un dia rebrà l’herència d’una orgullosa tradició mèdica.

Londres, 1852: dues noies emprenen la travessia en vaixell cap a Nova Zelanda. Significa el principi d’una nova vida com a futures dones d’uns homes a qui no coneixen. Però trobaran l’amor i la felicitat a l’altra punta del món? Al país del núvol blanc, el debut amb més èxit dels últims anys a Alemanya, és una novel·la inoblidable sobre l’amor i l’odi, la confiança i l’enemistat, i sobre dues famílies unides per sempre.

Després de l’èxit d’Al país del núvol blanc, un fenomen de boca en boca, sense precedents en llengua catalana, que ha convertit a Sarah Lark en una autèntica sorpresa editorial, arriba ara l’esperada continuació d’aquesta inoblidable saga familiar, ambientada a l’exòtic marc de Nova Zelanda. A La cançó dels maoris, les cosines Elaine i Kura es debatran entre les arrels angleses i la crida del poble maori per a forjar el seu propi destí. En temps convulsos, viuran els vaivens d’una terra comparada amb el paradís, on arriben misteriosos desconeguts decidits a quedar-se. Els lectors es rendeixen a Sarah Lark: «Una gran història; addictiva; apassionant de principi a fi; fantàstica; una saga com les d’abans; impressionant; un viatge inoblidable i emocionant; atrapa des de la primera pàgina; un llibre preciós; excel·lent visió de la diferència de cultures: cent per cent recomanable».

Nova Zelanda, 1907. La infància de la Glòria acaba abruptament quan és enviada, juntament amb la seva cosina Lilian, a un internat a la Gran Bretanya. La Lilian encaixa en els costums que imposa el vell món, però la Glòria vol tornar a la terra que la va veure néixer a qualsevol preu. Això la mena a endegar un agosarat pla. El profund sentiment que l’empeny a tornar a casa marcarà el destí de tots i convertirà finalment la Glòria en una dona més forta.

Iran, durant la Segona Guerra Mundial. L’Helena i la Luzyna, dues germanes poloneses, sobreviuen en un camp de refugiats a l’espera de ser recol·locades a Nova Zelanda. L’Helena té esperances de ser un dels nens seleccionats, però al vaixell que els ha de dur cap a la nova vida només hi ha espai per a la seva germana. Tanmateix, el matí en què la Luzyna ha d’embarcar, l’Helena la suplanta i se’n va, abandonant-la. Una vegada a Nova Zelanda, intenta eludir la culpa i construir una nova vida amb en James McKenzie, el jove pilot de les forces aliades que torna a casa. Però ¿li permetran les ombres del seu passat començar de zero en una nova pàtria?

Després de la mort del seu primer amor, Nora, la filla d’un comerciant de Londres, s’uneix mitjançant un matrimoni de conveniència a Elias, un vidu propietari d’una plantació de sucre. La vida en el Carib, però, no és com Nora havia imaginat. A partir d’un assalt nocturn a la plantació, Nora es veurà implicada en els aldarulls originats pels esclaus rebels relacionats amb l’Àvia Nanny, qui també fou esclava. Nora ho perd tot, menys la vida i l’esperança de trobar novament l’amor i decidir lliurement sobre el seu futur.

Illa de Jamaica, 1753. La Deirdre, la filla de l’anglesa Nora Fortnam i de l’esclau Akwasi, porta una vida acomodada a la plantació de la seva mare i el seu pare adoptiu. Malgrat els orígens dubtosos de la jove, tots els nois de l’illa estan fascinats amb ella. La Deirdre, no obstant, no sent cap mena d’interès per cap d’ells, fins que el jove metge Victor Dufresne demana la seva mà. Després d’una esplèndida cerimònia nupcial, la parella de casats viatjarà cap a Saint-Domingue, a L’Espanyola, on viuran una sèrie d’esdeveniments que transformaran les seves vides per sempre més…